El sol fet d'aturar les armes només crea una pau de mentida perquè massa sovint el peix gros aplasta el petit. Quan aquest (el més feble) ja no pot ni aixecar el cap no podem parlar de pau sinó d'aixafament. Aquestes són situacions provisionals però també són oportunitats.
És el cas de Palestina, Rwanda, Txetxènia i el cas de la mateix Catalunya en el temps de Felip V.
I això no té arreglo? Amb una nova guerra evidentment que no. Tot amb tot no hi ha cap situació que no es pugui esmenar perquè la vertadera pau prové de l'amor.
Hi ha solucions pobres i provisionals.
Per exemple quan un país (ajuntament o empresa) destina el 0'7 % del seus guanys a ajudar el Tercer món només concientitza alguns i fa una aportació realment minsa i quan alguna ONG promou el comerç just, compra i ven uns poquets productes però a la llarga no resol res. Ajuden a pensar i poca cosa més.
Hi ha altres camins que sovint no els vinculem amb la pau i són grans sortides fins i tot per els que han perdut una guerra.
Aquests camins passen per establir grans intercanvis comercials (comprar els seus productes sense fixar-nos si els seus treballadors cobren poc). El mercat ja es regula tot sol i quan un país prospera entra en el camí d'ajustar els preus de productes i salaris. També Espanya va competir en els anys cinquanta amb sous de misèria dels nostres treballadors i el mercat s'ha consolidat tot sol. Si ho vam fer nosaltres també ho poden fer els altres.
Un altre camí de pau són els intercanvis esportius que són les competicions en les que els esportistes d'un país i de l'altre es trobin, i els directius i el públic; Un altre camí passa per l'art i la literatura:que vol dir valorar els artistes i comprar-los les obres i traduir els bons llibres dels altres. Totes aquestes relacions comercials, esportives, artístiques... van creant una xarxa d'amistat que a la llarga fa que els països, d'enemics que eren, es tornin germans.
Espanya difícilment entrarà en conflicte armat amb els països de la Comunitat Europea amb els que té tants lligams comercials, ni amb Argèlia que li compra el gas. I si li compréssim l'aigua del Roine més raó per mantenir llaços de pau amb França.
Ni quan Rússia i Ucraïna, amb una mala educació supina, han deixat sense Gas Natural més de set països en el temps que més fred fa, ningú no ha parlat d'agafar les armes. Al final es resoldrà parlant-ne.
Quan li van preguntar els cristians a Sant Pau si podien comprar la carn a les carnisseries dels pagans (on la carn havia estat oferta als ídols) l'apòstol els contesta que és propi dels febles negar l'intercanvi comercial amb els pagans (1Co 8,7) perquè l'amor de Déu està per damunt (1Co 8,3). I afegeix que siguin lliures de comprar i menjar el que vulguin (1Co 8,8) i només tinguin en compte de no escandalitzar ningú. Això va ésser una novetat perquè els jueus mai no haguessin comprat carn als pagans ni tampoc els pagans als jueus. El cristianisme va introduir la llibertat i, a la llarga, va aconseguir que pagans i cristians es fessin amics.
Tot plegat vull dir-vos que, mentre Israel no compri productes manufacturats a Palestina, mentre no juguin les seleccions de futbol, mentre no es tradueixin i s'intercanviïn libres, no podem parlar de pau. Si els palestins només depenen de treballar en les fàbriques i la neteja d'Israel un poble es posa tant al damunt de l'altre que no es pot parlar de pau.
Les armes només porten una pau provisional i casi sempre injusta.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada