Recordo que de petit es parlava sovint de les pestes de grip que hi havia hagut en temps passats però que la gent que aleshores em semblaven grans – i que de fet mirat des d'ara no ho eren pas tant – recordaven com a viscudes amb tota la tragèdia de tantes llars tocades per la desgràcia amb resultats d'un gran nombre de morts.
Avui dimarts - que és quan estic escrivint -, la notícia esfereïdora de la possibilitat d'una pandèmia – que recordem és una epidèmia a escala general, en aquest cas fins i tot mundial – de grip mortal, ocupa preferentment – com s'escau – els noticiaris dels mitjans escrits i audiovisuals.
Quan cada any està a punt d'arribar l'hivern, els responables de la sanitat pública s'afanyen a expandir milions de vacunacions de la gent gran i també dels qui, no essent-ho encara, són d'una situació de factor de risc per la seva tasca de contacte freqüentat amb persones malaltes o simplement xacroses sobretot per l'edat, preventives de grips que habitualment hi abunden, a vegades amb molta extensió i/o virulència. Molta despesa i tot per mirar d'evitar les saturacions dels serveis mèdics que s'acostumen a donar quan l'epidèmia gripal hivernal fa els seus efectes amb les consegüents molèsties personals, familiars i laborals. Però, tot i l'evident enrenou naturalment gens desitjable, la cosa no passa d'aquí.
Però el que ens ocupa i preocupa es tracta d'una grip nova, combinació de tres – la humana ja ancestral, l'aviària que fa uns anys va portar també molt enrenou, i la porcina – en una, que ha anat a fer niu a les entranyes d'aquesta raça animal que amb el mal nom que ja té – recordeu allò de dir-li a un el nom del porc? – ara només li faltava aquesta. I el pobre animaló – o animalàs, ja que pot arribar a aconseguir unes proporcions realment molt grandàriament greixoses – ja el tens respirant – clar!, com qualsevol ésser animat, sinó ja em direu… - i exhalant efluvis gens sans, afegint-se als que ja de natural té – i sinó digue-ho als "soferts" de ciutat quan els del camp hi escanpen els purins adobadors -, i ja la tenim muntada, amb l'afegitó de repercussions dramàtiques també, - per molt que s'avisi i s'insisteixi que menjar els productes porcins no té cap conseqüència perjudicial en quant a l'epidèmia en qüestió -, en les tantes vegades tocades economies dels porqueters, i de retop també de la de les cansaladeries – prou que els afecten tantes altres prohibicions d'ingeriment de tan gustosíssim menjar en les dietes prescrites pels professionals de tractaments de salut i bellesa -, i en el turisme cap aquí-cap allà amb morralet protector o sense.
Què ens està passant? Què fem i com que en ple segle XXI - el dels avanços vertiginosos -, ens passin coses així? ¿No serà que en el camp de la salut també estem fent bestieses en la línia del que està portant als daltibaixos en l'economia amb tant pèssimes repercussions en tants milions i milions de persones? Déu ens agafi ben confessats! Però, ai làs!, precisament ara en plena crisi també de confessions! Bé les sagramentals, que de tota altra mena bé n'abunden prou!
Mn. Josep Maria Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada