La veritat, no em va fer gens de gràcia el somriure amb que la ministra de sanitat (disciplina que com a mínim és dubtós li escaigués aquest títol en l'afer que l'ocupava) del govern central estatal presentava la setmana passada als mitjans de comunicació la nova llei referent a l'avortament (interrupció de l'embaràs en diuen eufemísticament) i a sobre ho donava com a una aposta per la modernitat.
L'acepció comuna de modernisme - deixant de banda per exemple la molt lloable aportació artística d'un corrent que rep aquest mot -, de ser modern, l'entenem diria com a un estar al dia, anar d'acord amb els cànons dels corrents intel·lectuals, artístics, polítics, de modes, de diversions i esplais, i fins i tot religiosos que imperen al monent, per contraposició al passat de moda, del que encara està anclat en els capteniments d'antany, ni que siguin aquests d'un ahir ben pròxim, i també del futurista que alguns, en el cobdiciat art d'endevinar, pretenen avançar.
Ampliar els plaços per a poder eliminar impunement la nova vida humana que s'obre pas progressivament, fins a 12 o 22 setmanes segons els casos; poder decidir-ho les menors de 16 anys sense cap intervenció dels qui legalment encara són responsables d'elles i que encara les han de mantenir; posar a lliure disposició sense recepta mèdica l'anomanada píndola de l'endemà, avortiva, tot i els avisos científics i mèdics de la perillositat de la seva repetició que es dóna ben sovint degut a la freqüència de relacions genitals. Tot això és dissortadement ben actual i, per tant, modern, d'avui dia, vaja!
Ja ho sé que hi ha diferents visions i posicionaments, inclús en el món científic i sanitari, en aquest cas sobre l'inici de la vida humana, inclús dins d'una mateixa confesió religiosa. Però precisament dins aquest mateix pluralisme no es pot menysprear simplement com a retrògrada, la dels qui defensem la vida, tota vida, inclús des dels seus mateixos inicis.
I pregunto: és millor això o no? No és millor afavorir els drets de la nova vida que s'ha iniciat? No és millor afavorir els embarassos? Què es fa de positiu en aquest sentit en una població on per altra banda se sent la queixa de la baixa natalitat, i amb altíssim nombre de peticions d'adopcions?
Moderns? Servidor s'apunta a ser progressista. I què és veritablement progressista? Què és el que veritablement fa anar endarrera o endavant?
Josep M. Mas Busqué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada