Només que us atureu a conversar amb algú veureu com la gent es posa a enraonar dels propis afers davant del primer que es presenta sense preocupar-se de saber si, allò que diu, interessa a l'altre o si no hi té res a veure.
Molta gent necessita xerrar només que algú es disposi a escoltar (o sembli que es disposarà).
Aquesta és una carga pesada per aquells que saben aturar-se i mirar amb una certa delicadesa. Pel qui escolta és una feina sovint empelagosa i, pel qui parla, és un exercici d'alliberament.
Ja devien passar coses semblants al temps de Jesús quan recomanava als setanta-dos que no anessin de casa en casa (vol dir que sapiguessin aturar-se al primer que els volia parlar) i que, en qualsevol casa (o grup de gent) on entressin mengessin i beguessin del que ells tenien (Lc 10,7); un manera de dir que estiguessin atents a allò que a ells els interessava.
Molta gent tenen aquest desig de comunicar-se sigui perquè algú els ha comès una injustícia, sigui perquè la vida sempre esdevé de molta duresa i s'han de poder relatar les dificultats amb les que hom es troba o perquè han descobert alguna novetat i tenen ganes de desvelar-la.
Si algun dia us trobeu amb algú que us parla llargament dels "seus problemes" no us feu il·lusions de poder-los explicar els vostres. No hi haurà espai ni temps. Us haureu de conformar en menjar i beure del que ells us presentin. Més aviat haureu de fer, si sou creients, com el Senyor a la vora del llac, que va dir als seus que s'acostaven amb una barca: "Porteu el que vosaltres acabeu de pescar mentre ell ja havia posat uns peixos amb pa en unes brases (Jn 21,9,10).
En altres llocs e l'Evangeli també veureu el "ressuscitat" prenent-se el temps en escoltar uns deixebles que anaven de Jerusalem cap a Emmaús. Va quedar-se a casa d'ells quan li insistien. Un cop es van adonar que era el Senyor es van desplaçar, de nit, a Jerusalem per comunicar als companys allò que havien vist i sentit (Lc 24,13-35). Ja no els importava parlar dels seus problemes i iniciaven una conversa espiritual.
Alguna vegada us podeu trobar amb una persona que vol tenir una conversa "espiritual". En que consisteix? Molt senzill. És aquella que la persona no parla d'ella mateixa ni dels seus interessos sinó del que ha contemplat i del que ha vist. Si teniu la sort de trobar aquell que no us parli d'ell mateix doneu-ne gràcies a Déu perquè això es dóna poques vegades i la conversa no cansa.
Hi ha un escrit antic (contemporani als evangelis) que en diuen "l'Evangeli secret de Marc" on diu que Jesús va passar tota una nit amb un jove mentre li anava ensenyant el projecte amagat del Regne de Déu. Com es fa? Doncs parlant i intentant endevinar el que Déu vol (Mt 6,33) tant per nosaltres mateixos com per als que ens envolten.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada