Els cristians celebrem l'Ascensió del Senyor i l'Assumpció de la Mare de Déu.
Els artistes (pintors i escultors) ens presenten un Jesús flotant i Maria entre els núvols del cel però molta gent demana una explicació una mica més racional. Ja es veu que les versions que ens donen aquests artistes son massa imaginatives.
Per entendre això ens pot anar bé escoltar el que diu Jesús ressuscitat a Maria Magdalena: Pujo al meu Pare que és el vostre Pare, al meu Déu que és el vostre Déu (Jn 20,17) i Maria Magdalena va i diu als deixebles que ha vist el Senyor. No els diu pas que l'ha vist "flotar" sinó que ha endevinat quin és el secret: Jesús ha estat i està encara amb "allò que interessa al Pare". Aquestes també són les primeres paraules de Jesús en l'Evangeli de Lluc (Lc 2,49).
Qualsevol creient s'adona que això d'anar amunt és una manera de dir que Jesús s'ha acostat tant a fer el que era la voluntat del Pare que aconsegueix alliberar-nos de les nostres captivitats. Gràcies a Ell podem anar on està ell, com diu el prefaci del dia de la festa. O també com diu Joan en el discurs del darrer sopar: Allà on vaig jo us preparo un lloc perquè on estic jo hi estigueu també vosaltres (Jn 14,3). Vol dir que també nosaltres podem mirar enlaire i anar amb el Pare.
Com s'hi va? Jesús ens obre un camí nou i viu que passa a través d'ell mateix (He 10,20) perquè ens alliberem de tot allò que ens pot atrapar, del pecat sobre tot. Aquest és camí que va cap el Pare. Diem que "puja enlaire" per entendre'ns. També ho diu la carta als efesis: Pujant al cel s'endú un seguici de captius (Ef 4,8) i ens deixa alliberats. Vol dir que a Jesús només li importa el que vol Déu i que nosaltres, al seu darrere, ens movem alliberats pel mateix camí. Amb tot això suposo que aneu endevinant que Jesús no va a un lloc sinó que va ben determinat cap al Pare, com va dir a Maria Magdalena. Vol fer la voluntat del Pare. Ho diem en el Pare nostre: Que es faci la teva voluntat. Perquè nosaltres també pugem i, com Jesús, ens asseiem a la dreta del Pare disposats a fer el que Ell vol per a nosaltres.
He dit abans que els artistes i els pintors ens el dibuixen "flotant enlaire" però Lluc, tant en l'Evangeli com en el llibre dels Fets dels apòstols, no diu això, sinó que explica "el testimoni dels creients" que el van veure com ell se'n anava enlairat fins que uns homes els digueren que aquest Jesús tornaria a nosaltres. És una manera de dir que ja era amb el Pare, anava al Pare i que torna a nosaltres.
Resumint, que en l'Ascensió celebrem que Jesús ja en vida (Jn 14,11) i també després ressuscitat, està fent i dient el que vol el Pare, és amb Ell, (Mc 16,19) perquè on és Ell també hi puguem anar nosaltres.
En la festa de l'Assumpció, en canvi contemplem una altra cosa molt diferent. L'Assumpció no és de Maria sinó de Déu. Déu "assumeix" (aquesta és l'assumpció) i dóna per bo tot el que Maria fa i diu, tot el que ella prega i tot el que mira; el que camina i el que ella plora o riu. Per això hauríem de dir amb propietat que celebrem que Déu assumeix tot el que és la vida de Maria, en el seu cos i en la seva ànima. Per això diem que és assumpta amb cos i ànima. Déu acompleix en Maria aquella promesa que va fer a tots els que escoltaven Jesús: que tot el que lliguem a la terra ell ho lligaria en el cel (Mt 18,18). Ho fa primer en Maria i després en tots nosaltres. Contemplant l'Assumpció de Maria ens omplim d'esperança perquè endevinem que allò que Déu va fer amb ella ho farà amb tot nosaltres: donarà per bona la nostra petita i vida i ens beneïrà.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada