Quan a la nostra comarca es va parlar de la construcció d'una presó molts dels contraris es va fixar només en l'urbanisme (si aquest lloc o aquell altre, si hi ha o no permisos de construcció...) i no es van preguntar per què la nostra societat està generant més presos que les altres i per què el nombre dels interns augmenta de manera inversemblant. Tampoc no es van preguntar si algú aniria a veure els que tenim encartats. Em pregunto per què tanta preocupació per allò que no sembla important.
Quan han sorgit uns pocs (poquíssims fins ara en el món) casos d'una grip diferent els diaris omplen encara ara, planes i planes parlant de la mascari-la,del contagi... i es magnifiquen uns poques, poquíssimes, morts en el món occidental, mentre a diari hi ha milers i milers de mort per la fam, la sida i per les conseqüències de la guerres (refugiats, desplaçats...). com es que destinem tant de temps a uns malalts o morts (que són pocs) i tan poc als que són nombrosíssims.
Quan en un partit de futbol s'hi juga el premi d'ésser el primer en una temporada es fan servir paraules grandiloqüents (partit transcendent,...) i també s'omplen planes i planes i espais de les televisions. Si ho considereu bé, penseu-hi una mica, veureu que no és un joc de vida o mort com ho és la desgràcia dels habitants del sud del Sudan. Si no es guanya la competició aquest any es pot guanyar el següent i de totes maneres no afecta en casi res de la nostra vida.
Per què aquestes incongruències i desproporcions? No sabem distingir allò que és més important i, si ho sabem distingir, no tenim el coratge per triar-ho.
I què tenim per poder discernir?
La pregunta sobre la nostra escala de valors.
El més important de la teva vida és l'equip de futbol?
T'arrossegues en la veneració dels ídols que et presenta la societat?
Penses que la salut dels pobles occidentals (EE UU i Unió Europea) és molt més important que la mort de milions de subsaharians?
Fins on és important la vida d'aquells que nosaltres mateixos hem empobrit?
Totes aquetes preguntes poden tenir respostes molt diferents però certament si som capaços de contemplar tot això des de la mirada de Déu, que és Pare de tots, tot serà diferent. Contemplem, si més no, aquelles coses que Jesús considerava importants:
Salva una dona que volien apedregar per haver violat la llei, la dona adúltera (Jn 8,1-12).
Diu que ningú no faci caure els més petits perquè els seus àngels estan contemplant del Pare del cel (Mt 18,10).
Aquestes coses són transcendents perquè hi ha va la vida o la mort de la dona i la salvació dels petits. Aquestes coses són realment importants.
Si, en canvi, el criteri per discernir som nosaltres mateixos (el que ens sembli a nosaltres) i els nostres gustos, caurem en la trampa de tirar aigua al propi molí.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada