EL MAL GUST

 

Aquest estiu hem sofert un episodi de "mal gust" que consistia en unes caricatures dels prínceps en postures fàl·liques.

Quan va saltar la prohibició, centenars d'opinadors van sortir en defensa de la llibertat d'expressió mentre que diaris de gran tirada les publicaven. Alguns com el desventurat "Avui" ocupant la primera plana sencera. Pobre terra catalana!

A mi no em va pas sorprendre la defensa de la llibertat d'expressió, que també la vull, ni tampoc no em va sorprendre que els que tenen el cor republicà (que n'hi ha més dels que la monarquia s'imagina) es freguessin les mans. Tot això és legítim i els seus defensors van donar-nos arguments sobrats. El que vaig trobar molt estrany és que ningú no situés el debat en el "mal gust".

Sabeu d'algun pare que permetés que el seu fill el veiés caricaturitzat muntant la seva esposa? I no ho dic pels prínceps sinó que el bon gust és la defensa dels "sants innocents" que són  molta gent que es va haver d'empassar en tota mena de medis aquests dibuixos tan mal educats semblants als que van caricaturitzar el profeta Mafumet (Mahoma) ara fa més dos anys. Això, com s'ha vist, no s'arregla ni amb lleis ni amb prohibicions i menys amb condemnes. És pitjor.

Trobo a faltar pensadors que situïn el debat en "les persones" que en poden rebre les conseqüències que són els innocents (petits i grans).

Si em seguiu llegint sense posar-vos nerviosos diré que les llibertats són un camí i no pas unes divinitats. Les llibertats poden haver servit per fer les més grans bestieses. En nom d'aquestes (libertad, libertad, libertad...) es van afusellar milers de gent de dretes  entre el juliol i el desembre del 36. En nom de la llibertat (contra l'opressió del comunisme) es van obrir aquelles fosses comunes ara reivindicades per la memòria històrica. En nom de la llibertat (de la raça ària) Hitler va eliminar més de dos milions de persones, tres vegades menys que les fetes desaparèixer per Stalin.

Tothom invoca les llibertats i això indica que no són pas divinitats. Tenen massa devots. Si per defensar la llibertat imposem el "mal gust" convertim aquella en un ídol devorador de persones. Jo també, de nen, havia vist ridiculitzats els "comunistes" com si fossin monstres i he d'agrair a un dels professors del seminari que ens va anar repetint una cosa tan obvia que, a Rússia, hi havia molta bona gent. No sabeu pas el bé que em va fer. Aquesta és una manera de reivindicar el "bon gust" que tan trobo a faltar entre els que avui passen per intel·lectuals.

Jesús que va alliberar l'endimoniat de Gerasa canviant una desferra humana que anava despullat entre els sepulcres (Lc 8,27) i es donava cops amb pedres, amb un home vestit i serè als seus peus, va ésser pregat d'anar-se'n d'aquell indret per part dels que volien mantenir l'espectacle de mal gust. Els porcs, que eren la representació d'aquell món pagà, se'n van anar a l'aigua, com diríem amb el llenguatge d'avui (Mc 5,1-18). Jesús reivindicava una altra mena de llibertat centrada en la persona. Com veieu avui estem on estàvem perquè tampoc llavors interessava el bon gust.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

JESÚS I LES DONES

 El que diré no té res a veure amb una literatura actual (només actual) segons la qual Jesús hauria donat fills a Maria Magdalena. El que s'ho vulgui creure que s'ho cregui però sense el més mínim rigor històric.

Però, en canvi, vull remarcar com Jesús acull i valora prostitutes quan han estat capaces d'acceptar el Regne de Déu (Mt 21,32) contraposant-les als sacerdots del seu temps que no ho han fet. És un Jesús sorprenent.

La societat del temps de Jesús necessitava les prostitutes, les cercava d'amagat però les menyspreava en públic. Igual com moltes altres societats. Jesús però fa al revés: permet que una dona se li acosti en públic li besi els peus i li posi perfum (no la tracta d'amagat sinò que li dóna un lloc en la taula) Per altra banda no la necessita ni la cerca i valora allò de bo que ella té davant els comensals dient-los que  aquella dona ha estat perdonada perquè ha estimat molt (Lc 7,36-50). Noteu la diferència: No la perdona sinó que diu que ha estat perdonada amb la qual cosa la deixa lliure de la condemna que la societat havia carregat contra aquesta mena de dones. Jesús valora la força interior de cada persona igual com quan va fer amb la dona de la borla del vestit o al cec de naixement: La teva fe t'ha salvat (Mc 5,34; 10,52).

La societat del temps de Jesús, en canvi, condemnava sense compassió les adúlteres. L'acusació no era pel sexe sinó pel racisme. No es permetia per res del món que la dona casada portés fills que no fossin de la raça. Quan li presenten l'adúltera mentre ells només pensen amb la llei (per eliminar-la a cop de rocs) Jesús vol salvar la dona. Com ho fa? Els fa mirar a dintre seu i els retreu qui de vosaltres està net de pecat?. Destapa allò que tothom ja sabia i amagava: que si hi havia adúlteres era perquè ells mateixos els anaven al darrere (Jn 8,1-11). La llei que només condemnava les dones, era masclista i se l'havien acomodat al seu gust.  Entre la llei i la persona Jesús tria, sense dubtar, la persona encara que sigui adúltera i li diu expressament: Jo no et condemno.

Un altre fet és el de la samaritana. Aquesta no és adúltera perquè no té marit, ni és prostituta perquè té un home estable. Els deixebles van trobar molt estrany que parlés amb una dona (Jn 4,27). Què fa Jesús? No sols li parla sinó que li anuncia una nova manera de viure en la que no valdran ni temples, ni llocs sagrats sinó l'esperit i la veritat (Jn 4,1-26) dient-li que així se li calmarà la set del seu cor. La veu capacitada de rebre l'anunci del Regne. Ni tan sol li demana que canviï de vida. L'envia als "seus" i ella, sense corregir l'anomalia familiar que porta, es posa a anunciar Jesús a la gent del seu poble (Jn 39-42).

Jesús fa moltes condemnes a l'evangeli però mai a les dones. No els fa cap mena de retret ni censura en tot l'evangeli.

Per poc observadors que sigueu del nostre món us adonareu que massa sovint els que més les condemnen, les cerquen d'amagat.

He començat parlant de la Magdalena i acabo parlant d'ella. Enlloc diu que fos prostituta sinó que d'ella n'havien sortit set dimonis (Lc 8,2). Fixeu-vos com cap israelita aniria amb una prostituta si pensés que es endimoniada. Les menyspreaven, que és una altra cosa. Alliberar-se de set dimonis és com dir que havia quedat lliure de tota trava interior. Aquesta no sols seguia Jesús sinó que va rebre, la primera, l'anunci de la resurrecció. L'Església Oriental sempre ha distingit molt bé la Magdalena de les altres dones pecadores que es posen als peus de Jesús. Ara, des del 1969, quan hi va haver canvis en els dies dels sants, l'església occidental (que és la nostra) tampoc no confon les tres dones que surten a l'evangeli.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

LA LLENGUA DE FOC

Què és una llengua de foc?

La llengua de foc la tindran aquest diumenge d'eleccions els guanyadors de la contesa electoral doncs els cremarà la boca i correran a anunciar a l'un i a l'altre la seva victòria.

L'han tinguda també els afeccionats del Basquet-Manresa quan, aquesta setmana, l'equip ha recuperat l'ascens a la divisió d'honor, perquè han corregut a telefonar amics i coneguts i han sortit al carrer als fent sonar els clàxons dels seus vehicles.

La llengua de foc és aquella cremor interior que ens abrusa quan podem donar la notícia que l'interlocutor encara no la coneix i sabem que li interessarà.

Quan en el llibre dels Fets dels Apòstols diu que aquests tenien unes llengües com de foc no vol pas dir allò que la majoria dels pintors ens han presentat (unes llengües pel damunt del cap). Res d'això! El relat ens vol dir que aquells deixebles de Jesús, desalentats pel fracàs de la seva detenció i mort, es van convèncer que Aquell, que havien seguit, tenia raó i van sentir una veu del Pare del cel acreditant el crucificat que ressonava molt fort en el seu interior.

Van perdre la vergonya i començaren a comunicar la notícia que havien descobert a tots els que s'acostaven al seu cenacle. Aquella Bona Nova (que Jesús era el Senyor i que Déu l'havia acreditat) era tan sorprenent que molta gent que havia acudit a Jerusalem per la festa aquella es van sentir atrets, com qui és endut per una ventada, i s'acostaven al lloc on aquells apòstols parlaven.

L'anunci era ben senzill. Pere només donava testimoni de la seva experiència amb aquestes paraules: Déu ha enaltit aquest Jesús (que vosaltres vareu crucificar) i Ell ha rebut l'Esperit Sant promès per a tots nosaltres... Això és el que vosaltres veieu i sentiu (Ac 2,32-33).  Li cremava la boca per dir allò que tenia al cor. Aquell dia s'afegiren a la comunitat unes tres mil persones que devien ésser molts dels que havien plorat de veritat la desolació del Calvari.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

EL CONTROL DE SOCIETAT

 
Quan les coses no van gaire bé molta gent sospira per tenir un governant (si és en política) o un bisbe (si és en religió) que estableixi controls. És la tendència, recurrent en la societat, que consisteix en augmentar els controls d'inspecció a tota mena d'institucions i posar videocàmeres fins i tot a la mateixa policia, als caixers, als mercats, i aviat a dins de les nostres pròpies cases convertint el món en una mena de "Gran Hermano". Això entusiasma tant a la gent que quan una empresa ha fet una enquesta demanant quin és l'espanyol del segle, de poc que els surt un dels guanyadors d'un d'aquests concursos de control. Quina vergonya, oi?

Una societat vigilada es converteix en un gran internat i jo, que he viscut tretze anys en un internat, ja sé que és això de viure dues vides, la de mentida i la de veritat. Al cap d'un temps tots sabíem on i quins controls teníem i com escapolir-los. Costa molt que en surti gent lliure de societats organitzades d'aquesta manera. Que us penseu que els policies no sabran aviat on hi ha les càmeres que els vigilen? Veureu amb desconcert com ascendiran en el cos els més llestos que les sàpiguen esquivar.

No ens val l'excusa que països com la majoria dels àrabs encara el control és molt més gran i els comunistes també.

Quan una societat vol funcionar sense valors l'Estat s'ha de fer càrrec de les consciències de la gent i la manera de resoldre problemes és posar molts lleis i molts inspectors i molt control. Això ocasiona despeses enormes a l'erari públic.

Però la societat no és pas l'única de caure en aquesta temptació. També l'església s'hi pot entrebancar perquè costa molt anunciar l'evangeli sense tenir eines per obligar res a ningú. L'església també ha tingut la temptació d'establir controls (de consciència, però controls). Us posaré un exemple que molts dels que em llegireu això haureu viscut.

Si dius al cristià que peca mortalment si no va a Missa al diumenge i que s'ha de confessar quan hi ha faltat, estàs establint un control ben diferent que si li expliques que en la Missa ens trobem per pregar junts, escoltar la paraula i menjar el mateix pa i que, els que hi participen, no sols en treuen profit sinó que animen als altres amb la seva presència.

En el primer cas (amb l'amenaça del pecat) eduques creients timorats i febles però generalment més nombrosos.

Els que viuran la segona manera de parlar seran molts menys, que és el que ara està passat, ja que no tenen l'espasa del càstig damunt del cap, però la seva trobada (la Missa dominical) lliure s'assemblarà molt més a la d'aquells que van seguir Jesús seduïts pel que feia i deia i no pas per por del que els podia passar. Són els que, com Pere, poden exclamar "Només Vós teniu paraules de vida eterna" (Jn 6,68).

Podeu estar segur que els cristians tenim molt a dir en la nostra societat, sobre tot si fugim de les coses obligatòries i tenim el coratge d'anunciar el que creiem i animar-nos des de la llibertat. Gràcies a Déu molts dels que se senten propers a l'església del nostre poble estan presents en festes, mogudes i celebracions que es van fent arreu de l'any en tota mena d'institucions. Per actuar d'aquesta manera no es necessita cap mena de control i fent-ho així podem parlar bé els uns dels altres i animar així una societat de concòrdia.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

COM ENS REPARTIM EL PA ?

Quan els polítics afinen el seu discurs aviat arriben al punt clau que és la següent pregunta: Com ens repartim el pa?

Les respostes sempre són semblants als comicis anteriors. Uns diuen que s'ha de fer amb tota llibertat (lliurement que vol dir de manera lliberal) i els altres diuen que el pa s'ha de repartir per a tothom (si ha d'arribar a tothom anem cap a la igualtat).

Per totes dues bandes hi ha una gran dificultat perquè si dones la llibertat (que és el que propugnen els més dretans) el més fort es menja el petit. Si el que vols és aconseguir la igualtat (el que demanen sobre tot els partidaris de l'anomenada esquerra) has de muntar una societat amb molt de control i això asfixia a qualsevol.

No us penseu que tinc una vareta màgica per donar una resposta a aquesta problemàtica tan difícil. No busqueu solucions a l'Evangeli perquè aquest ha de poder conviure amb totes les opcions i de fet, gràcies a Déu, hi ha creients a totes bandes.

La veritat és que sempre haurem de fer equilibris i, aquest és l'avantatge de la democràcia, anar canviant el sentit del vot quan els uns fan massa control de societat o quan els altres afavoreixen massa els potentats en el seu discurs sobre la llibertat.

Com que estem a les portes d'eleccions només voldria donar-vos un missatge de tranquil·litat i serenor. Si guanyen els que promouen les llibertats no passarà res i si són majoritaris els que pretenen una societat més igualitària no passarà res tampoc. Ja hem aprés a conviure amb els uns i amb els altres.

Dels únics que us heu d'apartar és dels apocalíptics: aquells que us anunciïn grans desgràcies si guanya el contrari perquè si alguna cosa podem aportar els cristians, en un conflicte de poder com aquest, és l'anunci de la pau interior. Les paraules repetides de Jesús dient que "no tinguem por" han d'ésser les que hem d'anar repetint a cada moment a qualsevol que ens pregunti a veure qui ha de votar. Aquest missatge, fixeu-vos-hi, va ni a favor de la dreta ni de l'esquerra perquè les opcions dels uns i la dels altres és igualment legítima però sempre incomplerta. Com també seria incomplert aquell partit que pretengués convèncer-nos que vol seguir l'Evangeli fil per randa. No us el cregueu perquè si donem prioritat a l'amor als altres (que seria el que pretén el cristianisme) sempre caldrà que surti algú que ens organitzi la societat i aquest és el polític. Jesús no ens va ensenyar a muntar una societat per més que l'església ho ha intentat fer en molts moments de la història, sinó a estimar-nos, visquem en el model de convivència que visquem.

Recordeu a més a més que en tots temps l'església ens ha recomanat de pregar pels nostres governants (també els més propers del municipi) perquè la tasca que porten (siguin del color que sigui) és sempre difícil i risca molt de desencaminar-se. No és gens fàcil navegar en el mar de les ambicions, del poder i dels privilegis que els envolta. Per això preguem sincerament per a ells i més especialment en les vigílies de les eleccions.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

LES OBRES DEL MÓN I LES OBRES DE JESÚS

 Els que us sentiu creients us trobeu sovint amb persones que ataquen l'església i ens tiren en cara alguna cosa del Vaticà o dels bisbes del nostre país. Quan ens ataquen ens surt espontàniament la defensa i sovint apel·lem a les "obres de l'església" (Hospitals, escoles, Càritas, colònies, visites als malalts...). No és pas una bona resposta perquè totes aquestes activitats sovint ja les fan els municipis, la Generalitat, les escoles mateixes o algunes ONGs que es proclamen neutres. Més encara. No podem comparar els diners que l'Estat i les institucions oficials gasten en les seves escoles (algun dia suposo que aprendran a dir la veritat) en comparació del poc que donen a les concertades de l'església. Tampoc no es pot comparar un hospital. Avui cap hospital de l'església s'aguantaria amb els pressupostos que cal abocar-hi. Càritas és una altra cosa perquè va trobant noves pobreses que els governs encara no han detectat. 

A lo que jo anava. Què ens queda per defensar l'església?

No cal defensar l'església i presentar aquestes obres perquè, igual que els mags de l'Egipte (Ex 7,11-12) les institucions laiques ens en podran presentar unes de semblants i molt sovint millors (al menys amb moltíssim més pressupost).

Les obres però del creient i les del Crist tenen una característica especial: que Jesús no buscava cap reconeixement i deia: La glòria no la rebo dels home (Jn 5,41). En tot cas – deia – les obres acrediten que vinc del Pare (Jn 5,36). Dues coses doncs: Les obres que fa l'església "Responen al Pare" i ja sabem que "comptem amb la creu" (que vol dir que la majoria de les vegades no seran reconegudes).

Us haureu fixat que la gent no alaba les coses ben fetes sinó que elogia les obres realitzades pels que estan en un lloc important. El cristià ha de saber (de vegades no ho ha paït encara) que no li reconeixeran les coses que haurà fet per ben fetes que siguin a no ser que en puguin treure algun profit o que hagin estat realitzades des d'algun càrrec rellevant.

Si no podem esgrimir les "obres de l'església" què hem de fer? En tenim prou en anunciar un crucificat que, mentre estava immobilitzat i vençut a la creu encara li quedaven paraules per recordar-se dels altres. En aquell moment ningú no va elogiar un gest tant digne perquè ell era perdedor. Nosaltres, amb la perspectiva de la fe, reconeixem aquelles obres (allò que ell va fer) de Jesús i també totes les que porten a cap molta gent petita i insignificant.

Podríeu recordar, si mes no, unes paraules que la tradició atribueix a l'apòstol Sant Andreu adreçades al governador de Patràs. Aquell li deia: Si jo tingués por a la creu no la predicaria. Aquest dignatari, en efecte, va crucificar l'apòstol de Jesús. Si les apliquem a la nostra vida hauríem de dir: "Si esperem un reconeixement per les nostres obres no cal fer-les".  No ens preocupa gens que ningú no en faci elogis.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

ESTEM POC FORMATS I ES NOTA

 
Tant l'ordinador com l'internet donen la possibilitat d'aprendre moltes coses en poc temps. Un amic t'ho ensenya i en diu: - "Has de prémer aquest botó" "-fent això altre i ja tens els millors portals"...

L'aprenent d'internàutica, amb pocs segons, es troba poderós amb una eina als dits que li permet viatjar a tot el món, obrir planes i planes, composar, copiar sense que se n'adonin, pot crear un domini propi... tot això sense haver anat a l'escola (just haver après a llegir). S'han acabat els aprenents que requerien anys per dominar l'ofici.

En canvi aquest jove/noia quan va a l'escola es troba que tot és lent. Si vol matemàtiques li obliguen a aprendre taules i a fer càlculs; si vol física requerirà memoritzar un munt de fórmules; si vol escriure l'encadenaran a l'ortografia primer i a la sintaxi després; si vol música haurà d'aprendre les notes i els compassos i fer molts exercicis; si vol geografia haurà d'estudiar els llocs de producció i memoritzar mapes i pobles; si vol filosofia o literatura haurà de llegir llibres sencers...

L'escola esdevé una aula de tortura per molts dels que han provat les noves tecnologies. La troben aburrida i pesada excepte el cas d'algun mestre que es fa amic i es guanya la confiança dels que el segueixen. Però l'escola (i la universitat) continua essent un dels llocs on el jove/noia podrà ordenar els coneixements i on podrà posar cada cosa al seu lloc. També la família hi pot col·laborar en aquesta tasca tan aclaridora.

Un estudiant de mecànica de l'Escola Industrial de Manresa em preguntava per què li serviria la geografia si ell volia arreglar cotxes i jo li vaig contestar que, quan el fessin encarregat del taller i li vingués un japonès, no li hauria de demanar si Japó era a l'Àfrica i la literatura li serviria per llegir les indicacions de com es munten les peces cada cop més sofisticades. Tots els coneixements estan interrelacionats i cal tenir-ne alguns ben sistemàtics, cosa que no dóna el saber informàtic.

Amb la nostra fe passa una cosa semblant: Per tenir-la no cal saber ni tan sols llegir perquè, com l'amor, és un do que hem rebut i podem comprovar com gent ben poc il·lustrada (com podria ésser la nostra àvia) la tenien de veritat. Però aquell creient que rep una formació sistemàtica en el coneixement de la Bíblia, en la participació assídua de la Missa dominical, en lectures i algun curs de formació, aprèn a posar cada cosa al seu lloc i sobre tot a trobar paraules per  poder fer allò que diu la Primera carta de Pere: Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança (1Pe 3,15). És tracta, com veieu de poder donar raó del que creiem sense que se'ns en riguin.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

QUINA VIDA I QUINA MORT ?

Si esteu una mica atents a les ofertes de pensament que rebem quedareu fets un embolic.

M'agradaria saber-vos explicar com és important aprendre a dubtar i no deixar-nos endur per qualsevol ventada de pensament. Fixeu-vos, si no en les ofertes insistents que rebem cada dia.

Els uns volen que, aquell que fa una vaga de fam se'l fai viure (per força) i els mateixos demanen que pugui morir aquella dona que demanava la desconnexió.

Uns altres diuen que aquell mateix presoner en vaga de fam se l'ha de deixar que es mori i aquests mateixos volen que es faci viure (per força) la dona que demana la desconnexió.

Els uns volen recuperar els ossos dels seus (en el que en diem memòria històrica, ben legítima tanmateix) i els mateixos fan incinerar els seus morts.

Els uns demanen la legalització de l'avortament i els mateixos clamen contra els xinesos perquè avorten, si és nena la que ha de néixer.

Els mateixos que reclamen el dret que la dona faci tota mena d'operacions per rectificar parts del seu cos (pits, vulva, rostre amb arrugues...) són els abanderats en contra de l'ablació del clítoris.

Els que es manifesten protestant per la construcció d'una presó a la vora aplaudeixen un estat policial i implacable amb els delinqüents que els engarjoli a tots sense pensar on els ficaran.

Els uns veuen amb bons ulls que una persona cerqui lliurement el propi suïcidi i els mateixos retreuen els que se suïciden immolant-se (kamikaces), que també ho fan perquè volen (és una manera de defensar militarment els seus ideals).

Els uns aboleixen la pena de mort i el mateixos fan assassinats selectius tirant bombes contra un vehicle on mor el suposat terrorista amb tots els que l'acompanyen.

Els uns es posen al costat dels ocupes defensant els seus drets i els mateixos, quan governen, desallotgen policialment dos o tres habitacles ocupats per setmana.

Els uns qualifiquen de terroristes tots els que estan propers (i a tots els seus amics) a grups que volen promoure l'autodeterminació i la independència i els mateixos atien mitja població perquè es tiri contra l'altra meitat, amb manifestacions i amb consignes que segur que ofenen molt la sensibilitat dels que pensen just el contrari.

 

No m'he posicionat en cap dels supòsits que he presentat perquè quasi tots són opinables. Tot plegat només vull fer veure com m'estranya tanta seguretat en les opinions. Fixeu-vos que en cap dels cassos no s'acaba de veure clar el que s'ha de fer. No us adoneu que els conductors de les notícies de les nostres televisions ens engalten aquestes cargues de pensament a favor i en contra de la vida, les unes en contradicció amb les altres?  Es veu que per ser conductor de les notícies abans cal haver fet de mestre de guarderia d'infants per poder fer alhora tant alliçonament i tanta contradicció. No veieu que ens tracten com a nens petits?

No us sembla que hauríem d'agrair al pensadors, sovint desapercebuts, que ens ensenyen a dubtar i a optar, en tot cas, per la vida en totes les seves dimensions?

Hem de saber distingir. Si del que es tracta és de l'ètica (el que cal fer), sempre és difícil d'encertar i la vida ens porta sovint a rectificar. Però el que realment està en joc és la teologia que vol dir reconèixer "el que som i el que valem" i aquesta és l'aportació que els cristians haurem de fer cada vegada més insistent. Heus ací un criteri: Valem més que tots els ocells plegats (Mt 10,31). No tenim respostes clares a la majoria de les qüestions però haurem de saber apostar sempre per la vida.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

LA VIOLÈNCIA EN LES PARELLES

En tots els temps ha estat difícil conviure en parella però també ha estat difícil viure sol o amb els pares. Coneixeu algú que ho tingui fàcil?

El que em sorprèn és aquesta dèria de publicitar exageradament els fets de sang, els de la violència de gènere i les llargues llistes dels que es descasen, dels que trenquen, dels que pateixen les esquerdes d'aquesta societat.

Ja sabeu que no hi ha trencament que no comporti víctimes. Cal furgar les ferides? Creieu que aquesta nostra societat només té el remei de les mides policials i les de la judicatura i de la publicitat mediàtica de cada un d'aquests fets?

No teniu la impressió que algú ens vol fer creure que ja no queda cap matrimoni en peu i que només són "normals" els que fan els trencaments? Que pot ser les parelles estables hauran de demanar permís per mantenir-se?

Vull recordar-me del que em deia un jutge amic meu que ha intervingut en moltes separacions. Em deia que les parelles que se separen, casi totes li comenten: "Jo ho faig pels nens" i ell afegia que no és pas veritat, que si ho fessin pels nens el millor seria la continuïtat. Ho fan per les seves conveniències.

Sorprèn que gaire bé enlloc sents una sola paraula d'aplaudiment per als matrimonis o parelles que es mantenen estables i més aviat sembla que aquests siguin una mena de dinosauris del passat. 

Està bé que els governs trobin fórmules d'ajuda a les noves formes de convivència perquè en la societat ens hi hem de trobar tots. I tant que si! Però em fa l'efecte que la música (el que es capta) és que "com més trencaments, més progrés".  No sentiu vosaltres el mateix flaire?

Mentre estant ara ens passa les parells que esdevenen estables són les dels que arriben, amb força fils, de l'emigració. Vosaltres penseu que mantenir una estabilitat familiar i tenir fills és un desgràcia atribuïble només als emigrants per la seva ignorància?

No fa massa que vaig dir que em semblava (i em sembla) que publicar amb pèls i senyals les agressions i morts de la violència de gènere ho considero perillós perquè s'encomana com les notícies dels suïcidis en els pobles. Els que viuen en tensió pensen que ells podrien fer el mateix. No em veureu mai en una manifestació contra la violència de gènere perquè el destinatari o bé és mort o bé és a la presó. Les manifestacions són per moure els forts i els governants i no pas per convèncer un pobre i desgraciat empresonat. Tampoc no són per complaure'ns en el que pensem. Més aviat ens hem de preguntar que hem de fer nosaltres. El problema és nostre.

Els governs ja fan prou amb les seves policies i els seus jutges però inverteixen poc en  capacitat, medis i ànims de totes les expressions culturals del poble. Destinen molts recursos en el que munten ells mateixos. S'equivoquen i fan amb la cultura el que han vist que no es pot fer amb l'economia.  No miren les manifestacions culturals de tota mena que serien, al meu entendre, el millor antídot. Estalviarien presons i policies.

Poso un exemple: Com se'n sortirà més un mestre si té esverats els alumnes, posant policies dintre de l'aula o fent curset per veure com pot fer millor la classe? Oi que es veu de seguida? Les solucions policials són pobres de mires. I tothom reclamant més policies!

He dit al començar, que la gran dificultat de la convivència no ve d'ara sinó que s'ha donat en tots els temps. Per això entendreu que Jesús posava Déu per testimoni per animar a la fidelitat ja què la tendència dels homes i dones no era la de perseverar. Llavors, com ara, els costava la fidelitat. Jesús argumentava amb la fe. Deia: Què va dir Déu? (Mt 19,4-5) i afegia: Per això l'home deixarà el pare i la mare per unir-se a la seva dona i formaran un sol cos.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

EL QUE EN DIUEN JUSTÍCIA

 

Ha començat el gran judici contra els que són acusats d'haver organitzat el magne atemptat de Madrid en els trens. Veig que alguns representants de les víctimes demanen que es faci justícia.

Però en aquests casos la justícia no es veu per enlloc.

Els afectats, si volen cobrar alguna cosa, hauran de recórrer a l'administració de l'Estat perquè aquells que siguin declarats culpables, si haguessin de pagar els danys de manera justa, només podrien abonar una millonèssima part dels desperfectes.

Algú ha avaluat el que haurien de pagar els responsables de les bombes d'Hiroshima i Nagassaky?

Per altra banda, quants anys els queden de vida a aquests acusats? Trenta, seixanta? Doncs els volen condemnar a tretze mil anys o a una bestiesa semblant. Aquesta condemna només servirà per omplir planes de paper d'advocats i fiscals i per alimentar els diaris que ja estant fent l'agost amb els seus judicis paral·lels.

Davant de Déu és senzill d'explicar: El més just seria que aquesta gent es convertissin i volguessin destinar la seva vida a fer el bé i no a fer el mal. Però això no es pot avaluar perquè no tenim paràmetres per mesurar-ho.

Com veieu la justícia de les lleis, quan hi ha fets tant desproporcionats, no té res de justa.

La justícia de veritat, mirant-ho des de la fe seria preguntar-nos què vol Déu per a ells? Que no és pas el mateix que dir "deixem-ho estar". El que semblaria just des del Creador seria que aconseguir organitzar el món nostre de tal manera que hi cabéssim tots sense haver d'anar a cops de colze. I això no és gens fàcil perquè hi ha el pecat.

Ens trobem en un carreró sense sortida perquè si volem que el càstig sigui proporcionat ja veieu que no és possible. Ni matant-los no arreglaríem res. Si diem que no volem fer servir cap mena de violència contra ells ens podem trobar que demà hi hagi un altre atemptat semblant perquè no els hem aplicat cap pena proporcionada.

Què queda?

Els que creiem tenim un punt d'esperança que no prové pas de la nostra bondat sinó de la redempció del Crist. Mentre els jutges i els fiscals fan el seu camí (ja he dit que el judici mai no podrà ésser just) nosaltres ens els podem contemplar amb amor des de la fe. Què vol dir? Demanar a Déu per a ells, que els canviï el cor i, si és possible, un cop engarjolats, estimar-los com a presos fins que puguin dir com Pau als Filipencs que els agraïa les atencions de quan estava pres i els deia: Heu fet bé de solidaritzar-vos en la meva estretor (Fl 4,14) i continuava dient-los: Acuso la recepció de tot el que m'heu enviat (Fl 4,18).

Quan portin uns quants anys de presó i vegin que el seu món es va desentenent d'ells, es trobaran arraconats i, per més criminals que hagin estat, seran uns nous pobres que haurem d'acollir.

Aquest punt d'esperança és el que l'Evangeli en diu tenir vida de ressuscitats (Col 3,1).

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

LA MORT EN DIRECTE

 

Els que cerquen emocions i compren DVDs prohibits per rabejar-se contemplant assassinats amb directe, ho tenen bé. Només els caldrà connectar la tele i esperar les notícies referents a l'Iraq. No us serviran cap mort dels soldats occidentals. Aquestes les amaguen ni que siguin més de tres mil.

Endevinareu que em refereixo a l'espectacle denigrant que hem hagut de suportar quan ens han visionat   la mort a la forca del antic governant del país, amb les burles incloses. Sense que sigui cap sant, l'han convertit amb un altre Crist.

En el món ha passat de tot i ningú no està net. La mateixa església ha propiciat condemnes i assassinats públics en l'Edat Mitja. Vull dir també ens hem d'acusar nosaltres mateixos de les bestieses del passat i pot ser de les del present. Però cal que mirem endavant perquè no passin més aquestes coses. Ara som on som i hem de construir el món nou nosaltres i l'hem de deixar habitable per als que vénen.

La mort mata i això no és un joc de paraules.

Els de la ETA han de respondre davant de Déu de les seves morts però els governs establerts han de respondre encara més de les seves. Els que es vulguin manifestar contra la pena de mort han de tenir el coratge de condemnar-les totes. Ni s'havia de matar el dictador iraquí, ni els terroristes, ni ningú. Els governs i els jutges tenen recursos sobrats per conduir el poble sense haver de matar. I quan dic recursos, no penso únicament amb la policia, sinó també amb la promoció de tota mena de diàlegs i en afavorir tot aquell grup civil que promocioni persones.

Quan el que mata és el mateix govern (el cas de l'Iraq) i ens mostra sàdicament com es fa un assassinat des del poder, perd tota la credibilitat perquè s'està preparant la forca per a ells mateixos quan caiguin.  Ja es veu a venir que aquest serà un joc de mai acabar.

En la Bíblia hi trobem de tot perquè també hi ha molta violència però deixeu-me triar un raconet en els inicis de la creació on el Creador posa un senyal al primer homicida que era Caín perquè el que es trobi amb ell no el mati (Gn 4,15). Fins i tot aquest és protegit per Déu mateix.

Tota persona, encara que algú digui que mereix la pena màxima pot recuperar-se i pot donar-nos noves proves de la implicació en el mal, pot ser, dels mateixos que tantes ganes tenen de fer-lo desaparèixer.

I, podeu esta segurs que jo em poso als peus de Jesús condemnat a una mort pública i deploro aquella injustícia. Perquè us penseu que els cristians tenim tant als ulls la imatge del Sant Crist? Perquè, de contemplar-lo, ens convencem d'una vegada, del valor de la vida i joiosos per la resurrecció aprenem posar-nos al costat de morts i torturats sense haver de carregar contra els seus botxins. Aquests també hem d'aixecar perquè són igualment fills de Déu. Tot això només es pot fer des del convenciment que Déu és Pare de tots.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

NO SÓN TURISTES SINÓ POBRES

 

 

Suposo que sabeu que els mal anomenats "reis de l'orient" porten corona des de fa pocs segles. Les icones antigues presentaven la figura de tres joves molt iguals. Quan les monarquies i l'església estaven a partir un pinyó la iconografia religiosa va començar a posar-los una corona al cap, que encara els fa nosa.

Res tan lluny de la "primera església" que ens presenta una altra mena de rei del tot diferent. Un rei amb corona d'espines i amb els braços oberts per la ignomínia de la crucifixió. L'Evangeli de Joan diu que aquest és el moment que atrau tothom cap a ell (Jn 12,32-33). La reialesa que els cristians reconeixem només és la d'aquell que ha vingut al món per donar testimoni de la veritat (Jn 18,37). I aquest no porta pas corona ni li escauria.

Aquells savis de l'Orient eren com els nostres emigrants. No els podem considerar "personatges" sinó uns indagadors que cercaven una reialesa molt diferent de la que hi havia en el palau d'Herodes. Aquell monarca els va fer el mateix engany que el nostres governants han fet   amb els pobres emigrants estafats per la companyia d'Air Madrid. Herodes els va venir a dir que "si feien el viatge d'anada i tornada" no responia d'ells.   Ho va dir amb aquestes paraules: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo .» (Mt 2,8). Si aquelles tres persones emigrades haguessin portat ofrenes valuoses ben segur que el rei Herodes els hauria hostatjat i  retingut a dins del seu palau. Aquest monarca tant li'n feia dels emigrats i de la vida dels innocents (ja es va veure).

El mateix ha succeït amb la ministra de foment del nostre Estat que tant li fa dels que han de treballar un any sencer al seu país per tornar a pagar un bitllet de l'avió. Pitjor encara: Ha dit que " a veure si amb els nostres diners hem d'ajudar la gent forana". Diu que només pagarà els que tenen bitllet de tornada (que se'n van i no tornen). Passa que no tots els que tenen viatge d'anada i tornada són turistes sinó pobra gent que ja porten temps afincats aquí i tenen uns treballs i uns reconeixement més o menys estables i han volgut anar a visitar les seves famílies. Si fossin turistes, dels que porten diners al país, el govern els hauria mimat. Tampoc els mags que van trobar Jesús no eren turistes sinó pobra gent que anaven a la recerca de la vertadera reialesa. La van trobar i van quedar embedelits de la bellesa d'Aquell Infant que estava amb Maria, la seva mare i el van adorar.   Sort que no van fer cas d'Herodes i, per la intervenció de l'àngel del Senyor, van tornar al seu país per un altre camí (Mt 2,12).

Jo no sé si és fàcil resoldre el problema dels que han estat enganyats per Air Madrid. Els afectats són els emigrats als nostres pobles, tant els que havien de viatjar cap allà com els que es troben que ara no poden tornar. Només sé que els poderosos d'ara s'han desentès d'ells i els han menyspreat, com si aquesta companyia aèria no fos un producte corrupte del nostre país del que se'n ha de respondre.

Des de la meva insignificància demano que aquests ministres del nostre govern que menyspreen d'aquesta manera els pobres, dimiteixin. A mi, al menys, no em representen.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

PESSEBRES I PASTORETS

NADAL DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST

No tinguis por, petit ramat, que el Pare es complau en donar-vos el Regne (Lc 12,32).

 

 

El nostre poble ha tingut i te una gran capacitat imaginativa i ha ampliat molt sovint qualsevol festa amb una celebració i amb expressions plàstiques.

És el cas dels "pessebres", dels "pessebres vivents" i dels "pastorets". Moltes cases mantenen la tradició de fer un pessebre centrat amb les figures de Maria, Josep i Jesús (amb el bou i la mula, és clar). La cova pren tota mena de formes segons el gust del qui la confecciona i no cal dir que el paisatge és sempre fruit de la nostra imaginació imitant sovint les nostres muntanyes i els nostres contorns. De fet tenim poca possibilitat de saber com devia ésser realment.

Amb els "pastorets" ens passa una cosa semblant: Hi posem, quan els fem amb dignitat, danses i llenguatge del nostre temps, hi construïm cases com les nostres i àpats com els que faríem a casa dels nostres avis de pagès.

Qualsevol que sàpiga una mica d'història s'adona que l'exactitud no hi és, ni tampoc hi pot ésser.

Aquestes representacions molt sovint tenen el do de la mà de l'artista que ho fa i que és molt valuosa quan aconsegueix la bellesa i té l'enginy i la traça de fer servir noves tècniques i   materials de tota mena.

De què ens serveix fer aquestes coses si sabem que estem lluny d'aquella realitat? Doncs ens val per la nostra vida actual. Mentre tinguem aquesta capacitat simbòlica és que som persones i mentre recordem, ni que sigui amb petites representacions plàstiques, la vinguda del Crist en el món, és que encara tenim un xic de vida cristiana en el nostre interior.

En els temps en que estaven prohibides totes les expressions genuïnes del nostre poble català, la gent aprofitava pessebres i pastorets i els potenciava. Era una mena de lluita de resistència com ho va ésser, en el seu moment, la sardana.

Hi ha però, uns perills que el nostre poble, encara vençut, tendeix a destacar, que són les coses de mal gust. Tot poble dominat tendeix a burlar-se del dictador i a embrutir-se i els que fan aquestes coses, reben l'aplaudiment dels anomenats intel·lectuals. El caganer és un toc de grolleria sense gaire importància, però esdevé insolent quan les nostres televisions públiques (que paguem entre tots) hi dediquen programes sencers. Els pastorets corren el perill d'esdevenir matussers quan, en comptes d'artistes, hi ha uns barroers que intenten fer riure a qualsevol preu o bé quan l'escena central que ha d'ésser el Naixement i l'Adoració des pastors és deixada de banda o manifestament exagerada.

També correm el perill de multiplicar àngels i diables per tota arreu. Són personatges massa fàcils de representar i ens distreuen de la nostra veritable vida en la que no ens trobem ni amb els uns ni amb els altres. Només vull recordar que l'evangeli diu que, quan els àngels hagueren pujat a dalt del cel els pastors només trobaren a l'Infant a la menjadora, amb el seu pare i la seva mare (Lc 2,15-16), és a dir la senzilla realitat de cada dia.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

 

CONCURS DE PESSEBRES FAMILIARS PER INTERNET.

 

ENVIEU FOTOGRAFIA DIGITAL DEL VOSTRE PESSEBRE

PER EXPOSAR-LO A LA NOSTRA WEB PARROQUIAL. http://www.parroquiavirtualbages.org

E-mail: joseptorras@gmail.com

O be presenteu disquet o fotografia normal.

Termini de presentació a l'hora del ofertori

de la missa familiar del dia

Diumenge 24 a les 12 migdia.

Piqueu a l' apartat pessebres hi trobareu els d'enguany

També em l'arxiu trobareu els pessebres que varen concursar el 2005.

Tots els pessebres familiars dels nens/nes , nois i noies de la Catequesi parroquial d'aquesta parròquia de Santa Maria de Valldaura que participin,seran premiats.BON NADAL!

LA MORT DELS DICTADORS

Sembla que la immensa majoria dels emperadors romans van morir assassinats. En aquell temps no tenien, com avui, unes mides de seguretat exorbitants de milers de policies al seu servei com les tenen els d'ara. Hem vist assassinar el de Romania i poca cosa més.

Però a mi em preocupa l'afany de venjança que hi ha en el nostre pobre cor que es manifesta en els medis que es lamenten per no satisfer la seva set de sang quan parlen dels dictadors.

S'ha vist amb els comentaris arrel de la mort de Pinochet, com si no fos poca la humiliació de veure a la presidència de la República una dona, filla d'un general eliminat, que els seus esbirros van torturar. També aquests dies la discussió sobre la llei de la memòria històrica ha aixecat els ànims dels que la troben insuficient i dels que no en voldrien ni sentir-ne a parlar.

Què falla en tot això?

Tres aspectes que a mi em semblen prou rellevants.

Un, que és el principal. Consisteix en fer-nos la pregunta de si tot això ajuda o no a la convivència dels que actualment estem en el món o en el país.

Una altre és la sospitosa coincidència en remarcar la maldat d'uns dictadors i dissimular la dels altres. No es parla gaire d'Argentina quan els morts van ésser quatre vegades més nombrosos. No es parla dels règims comunistes (Mao, Stalin i altres) que van eliminar per milions les persones. No es parla de l'actual Sudan que practica un genocidi en forma contra el sud del país. Sempre m'ha preocupat el fet que els culpables ens els dicten des de fora com en aquella novel·la anomenada "1984" de l'Orwell en la que el poble, ignorant del que passa, surt cada dia a manifestar-se contra l'enemic que li indiquen.  

I el tercer aspecte que consisteix en la confusió que tenim entre el càstig i el perdó. Cerquem uns culpables individualitzats com si nosaltres no tinguéssim cap mena de culpa. El delit de venjança fa témer que, si aquests que la promouen arriben al poder, seran igualment dictadors com els que avui assenyalen com a tals.

Quan a Jesús li van preguntar per la violència de Pilat, esperant una condemna d'aquell dictador els contesta que mirin cap a dintre. Llegiu el text que no té pèrdua:

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?  Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual (Lc 13,1-3).  

Igualment, quan volen que Jesús condemni la dona adúltera els respon que el qui no tingui pecat que tiri la primera pedra (Jn 8,7). També els fa mirar cap a dintre.

Em sembla molt bé que els historiadors recullin totes les dades possibles perquè no es perdi la memòria de les bestieses que han fet uns i altres. S'han de conèixer els disbarats que han comés els   governants sense entranyes. Però el nostre poble, que som nosaltres, hem de fer per viure el moment present i vigilar si no estem culpant només uns dictadors com a dolents (seguint la indicació d'un altre dictador que ens els dicta). Hem de vigilar també de no descuidar que la culpa de les desgràcies dels pobres està molt repartida. Casi tots tenim diners o accions en unes entitats que es dediquen a extorsionar els petits.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

ELS INSULTS DE LA C.O.P.E

 

Estem on estàvem.

Una emissora que resa el rosari, retransmet la Missa, i ve emparada pel paraigües de la conferència episcopal, desconcerta els creients quan, a dintre la seva programació, permet que hi hagi locutors que sistemàticament empren l'insult, la difamació i la burleta contra els que pensen diferent que ells.

I això és efectiu?

I tant!

Tota guerra comença ridiculitzant i mofant-se de l'adversari. Quan aquesta tècnica arriba gaire enllà queda justificada tota agressió i fins i tot la destrucció del "malvat" perquè, als ulls del poble enganyat, es fa justícia contra "aquells tan dolents".

Aquesta tècnica no és nova. La veiem en molts polítics en campanyes electorals i alguns entrenadors en les vigílies d'algun partit important. No està pas sola l'emissora de l'episcopat en aquesta trista aventura. Segurament nosaltres també ho fem i també n'haurem, de respondre davant del Creador.

Però molt de compte, perquè estem caient en una tècnica maoista i nazi que, abans d'eliminar les persones les ridiculitzava, que va ésser destructora de milions d'éssers humans fins a l'aniquilació. Encara que els que fan això es diguin catòlics (de la mal anomenada dreta) s'han de recriminar aquestes actuacions.

Aquesta manera d'actuar és del tot contrària a l'Evangeli.

Vull recordar aquella màxima, anomenada la "llei d'or" que es troba en totes les grans religions: Feu als altres allò que voleu que us facin, aquest és el resum de la llei i dels profetes (Mt 7,12). I també aquell repte que Jesús fa en el sermó de la muntanya quan diu:

No judiqueu, i no sereu judicats.   Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.  Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?   Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu tens una biga en el teu?  Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà  (Mt 7,1-5).

Els amics missioners de Rwanda m'expliquen que aquella guerra de fa uns deu anys en la que moriren dos o tres milions de persones, va anar precedida per una emissora que deia i repetia que els "altres" (tutsis) eren uns escarabats i haurien d'acabar aixafant-los. La salsa ja estava preparada. Només faltava esmolar els matxets. Quan l'ocasió va ésser favorable va començar la degollina de milions de persones. Després, els que van guanyar la guerra (que eren les primeres víctimes) un pic victoriosos, han anat fent el mateix procés contra els altres (hutus): Culpabilitzar els anteriors de tots els mals difamant, insultant i burlant-los de manera que la comunitat internacional els ha permès anar-los retenint a milers a les presons, matar-ne molts de manera lenta i sistemàtica amb el silenci generalitzat de les grans potències.

Es va repetint allò que és la causa dels mals posteriors: L'insult, la difamació i la burleta contra algú que tard o d'hora esdevindrà la víctima.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

PAU PAU PAU

TANT ISRAEL COM HEZBOL.LA
A QUIN déu SERVIU ?
EL VOSTRES déus així entesos
SON IDOLS D’ODI I VENJANÇA.
DÉU ES AMOR .

POSPOSEM "SINE DIE"

AMICS,

Després d'una reflexió entre Viatges Magíster,Mn.Josep i Tomàs hem arribat a la conclusió que posposem "SINE DIE"(sense dia fixa de sortida) el viatge
a Síria i Jordània.
Viatges Magíster negociarà amb la Companyia AIR ROYA JORDANA perquè les reserves del vol que tenim pagades es mantinguin integrament el temps que calgui.

Es manté la trobada del dia 3 de setembre en la "CABANA" de Sant Fruitós de Bages a les dues del migdia.

Si algú vol aclariments truqueu a qualsevol telèfons: 93 8741991 de Mn. Josep, 938760265 de Tomàs Soler y 934879423 de "Viajes Magíster."

Aprofitem el moment per enviar-vos una forta abraçada.

Mn. Josep Torras i Tomàs Soler

Manresa a 28 de juliol del 2006

Viatge a Síria i Jordània

DIA 1r -BARCELONA – AMMAN

Dijous, 05 OCT

A les 22,00 hs. presentació a l'aeroport del Prat, terminal A, taulells de la Cia. aèria ROYAL JORDANIAN.

Assistència del nostre personal en els tràmits de facturació.

Un guia "tour conductor" professional viatgera amb el grup des de Barcelona.

DIA 2n -AMMAN – BOSRA - PALMIRA

Divendres 06 OCT

Sortida a les 00,30 hs. en vol regular amb destí AMMAN. Nit a bord.

Arribada a les 04,55 hs. a l'aeroport de la capital jordana.

Benvinguda de part del nostre personal de parla hispana i trasllat en autocar privat fins a la frontera siriana.

Benvinguda per part del nostre guia sirià i canvi d'autocar. A uns 40 Km de la frontera trobem la ciutat de BOSRA, esmentada per els antics egipcis (inventaris de Toutmosis III) i també en la Bíblia (ciutat nabatea), els romans la van promoure a capital de la regió d'Aràbia (106 d J.C) per passar a tenir un paper principal en l'història del cristianisme primitiu (va ser seu d'un arquebisbat). Visitarem el seu teatre – fortalesa. A l'interior del que pot semblar una fortalesa més, s'amaga un formidable teatre romà. Més de 15.000 espectadors poden prendre seient enfront d'un escenari decorat amb columnes corínties. Ben a prop, trobem les ruïnes de què va ser Catedral de Bosra (512), en aquesta església es va inspirar Justinià per construir Santa Sofia.

Dinar en un restaurant.

Al vespre, continuem viatge en direcció a PALMIRA.

Conforme ens acostem a Palmira veiem assentaments de beduins. El desert el tenim a dreta i esquerra.

Arribada a l'HOTEL PALMYRA CHAM PALACE . 5*****. Sopar i allotjament.

Aquest hotel pertany a la prestigiosa cadena Cham és l'únic 5***** de Palmyra i el millor de la ciutat. Ofereix habitacions còmodes i un bon servei

DIA 3r -PALMIRA – HAMA - ALEP

Dissabte 07 OCT

Desdejuni bufet.

Visitarem PALMIRA al matí

Aquesta ciutat romana és denominada la Reina del Desert. Un mercader anglès en 1.691 va entrar a l'oasi de Tadmor. Allí hi havia un grup de famílies que acampaven enmig de les antigues ruïnes. Occident va començar a conèixer Palmira.

Les seves ruïnes ofereixen al visitant el que va ser una de les metròpolis del món antic. L'àgora, el teatre, les termes, el temple de Bel (es venerava una divinitat suprema: Bel. nom d'origen babilònic), les esglésies bizantines, les tombes, i al fons, en un tossal, el castell àrab.

Dinar a l'hotel y sortida en direcció al nord del país.

En ruta visitem HAMA. El seu renom turístic l'hi deu a les seves 17 sínies, totes en moviment. Situada entre Alep i Palmyra, és esmentada en la Bíblia amb el nom de "Amath". Els selèucides li donen el nom de "Epiphania". És una ciutat tradicionalista convertida en un el verger.

Arribada a Aleppo. Sopar i allotjament en hotel a determinar.

DIA 4t -ALEP

Diumenge 08 OCT

Desdejuni buffet.

De totes les ciutats sirianes ALEP és la que produeix al visitant la impressió més profunda. Començarem la visita al Museu Arqueològic: Sala Marí: Al costat del Museu de Damasc i el Louvre conté les més belles col·leccions d'objectes procedents de la ciutat siriana de Marí, al costat de l'Eufrates i gairebé fronterera amb Iraq. Sala Ugarit: Recull peces de bronze i or de la Gran porta de la costa siriana.

Posterior visita a la zona de la Ciutadella, d'una bellesa arquitectònica austera, és un bastió infranquejable. No visitarem d'interior ja que ofereix un aspecte desolat. Només conté les ruïnes d'una petita església bizantina transformada en mesquita, una presó i algunes cisternes.

Esmorzar al Restaurant MARTINI, en el bell barri cristià / musulmà ens ofereix l'ambient d'un "karvansarai" otomà.

La Gran Mesquita o de Zacarías , al seu interior es venera la Tomba de Zacarías, pare de Sant Joan Baptista. El seu pati i bell minaret són de gran interès. Al contrari que en altres mesquites, aquesta té la peculiaritat d'obligar a descalçar-se a l'entrada del pati. Seguirem, a peu, pel soc, fins a l'hospital Pimarstan (S.XIII) on els metges de l'època intentaven calmar als malalts mentals amb el murmuri de l'aigua de les seves fonts.

Passeig pel Barri Armeni.

Celebració de l'eucaristia en un lloc a determinar.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 5è -ALEP

Dilluns 09 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a la Basílica de Sant Simeó situada a uns 40 Km, al nord-oest d'Alep en una zona calcària i bastió del cristianisme en els primers segles de la nostra era. Ermites, grutes i monestirs trobem en aquesta zona. El màxim interès està a la Basílica de Sant Simeó l'Estilita, que va passar 36 anys de la seva vida sobre una columna. Va ser un asceta. Pelegrins de tot el món visiten la Basílica.

Tornada a la ciutat i dinar en un restaurant.

La tarda serà lliure per poder gaudir amb calma d'una estona de compres. Disposarem de l'autocar per efectuar els trasllats i el nostre guia acompanyarà els viatgers que ho desitgin per l'anima't traçat de carrerons que formen el soc.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 6è -ALEP – KRAK DELS CAVALLERS - DAMASC

Dimarts 10 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida en direcció al KRAK DELS CAVALLERS.

Aquesta fabulosa fortalesa dels croats evoca segles de lluites implacables. La seva construcció cau abans del 1.170 amb posteriors reformes i ampliacions. La sala dels cavallers, construïda en el S. XIII en un superb estil gòtic, la capella i la sala capitular són alguns dels punts a recórrer.

Dinar en un restaurant.

Per una ruta gairebé desèrtica continuem viatge cap a MAALOULA.

Es visitarà el Monestir de Santa Tecla o Mar Takla.

A la seva sortida es passarà per un estret congost que ens conduirà al tossal que domina la ciutat i on està el Monestir de Sant Sergi o Mar Sarkis, oficial romà cristià que l'any 305, sota l'emperador Dioclecià, va ser martiritzat per negar-se a adorar a Júpiter

Després de 55 Km. de ruta arribem a Damasc.

Sopar i allotjament a l'HOTEL CHAM PALACE 5*****.

Hotel de gran prestigi, és membre de "Leading of the World

DIA 7è -DAMASC

Dimecres 11 OCT

Desdejuni buffet.

Inici de la visita a la ciutat de DAMASC, capital del país . Efectuarem un recorregut visitant els llocs següents:

Madrasa A l'Adlya, antiga escola coránica, Tomba de Saladi, edifici modest que alberga un dels més grans caps i guerrers del món musulmà. Mesquita dels Omeies (any 705). Esplèndida. Mesquita de Rongaya (besnéta de Mahoma). Al seu interior es venera la seva tomba. És una bellíssima mesquita xiïta.

Dinar al Restaurant UMAYYAD, ubicat enfront de la Mesquita dels Omeies. La seva ornamentació i bona cuina, tipus bufet, ens servirà de descans en la nostra visita.

Visitarem les Esglésies de Sant Ananeas i de Sant Pau, després, pujarem a la Muntanya Casión i observar una panoràmica de Damasc. Abans del sopar anirem al soc d'artesania, petit però amb gran sabor.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 8è -DAMASC

Dijous 12 OCT

Desdejuni bufet.

Dediquem el matí a visitar el Museu Nacional, tanca la millor col·lecció arqueològica de Síria. Dividirem la visita en tres apartats : les antiguitats clàssiques, les orientals i les islàmiques. Triarem una selecció entre les obres més significatives.

Dinar en un restaurant.

Després de dinar disposarem de la tarda lliure. Proposem visitar el soc (mercat cobert) i comprovar la nostra habilitat per al regateig. Per a aquells que no agradin de les compres suggerim (activitat facultativa) visitar un hammán (bany àrab) per deixar-se seduir pels excel·lents massatges i tractaments que ofereixen aquests llocs d'autèntica tradició mil·lenària

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 9è -DAMASC - AMMAN

Divendres 13 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a la frontera jordana, per autopista. Després d'aproximadament quatre hores de viatge arribada a Amman, capital del regne deshabita. A la frontera haurem canviat d'autocar i guia.

Dinar al Restaurant ELS MOLINS. Ubicat en una zona residencial ofereix una saborosa cuina a base de barbacoa. No serveixen alcohol.

Al vespre s'efectuarà una visita panoràmica a la ciutat d'AMMAN.

Sopar i allotjament a l'HOTEL CROWN PLAÇA HOTEL, 5*****.

Hotel còmode i confortable. Habitacions correctament equipades.

DIA 10è -AMMAN i JERASH

Dissabte 14 OCT

Desdejuni buffet.

Sortirem cap a JERASH, al nord d'Amman, ciutat grecoromana i principal capital de la decápolis. Temples, teatres, places, banys i carrers ens traslladen l'emperador Adrià.

Dinar en un restaurant.

Al vespre tornada a AMMAN. Celebració de l'eucaristia en un lloc a determinar.

Sopar al Restaurant REEM AL VANADI, lloc de solera a Jordània i on es podrà gaudir d'una excel·lent cuina àrab.

Allotjament.

DIA 11è - AMMAN – MADABA – MUNTANYA NEBO - PETRA

Diumenge 15 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a MADABA, al sud d'Amman, apareix aquesta ciutat en distints textos sagrats: el llibre dels Nombres, el I Llibre de les cròniques, en el llibre de Josuè, Isaïes, etc. El ritu ortodox melquita té una litúrgia vistosa i Mádaba és, potser , el lloc més representatiu en aquests ritus. Com a lloc d'interès i visita, l'església de Sant Jordi, centre d'una comunitat àrab de ritu ortodox grec, que tanca el Mosaic o Mapa de Terra Santa i que mostra tota Palestina (S.VI).

Ben a prop està la MUNTANYA NEBO (10 Km). Visitarem l'església que conserva les restes arqueològiques trobades al cim de la muntanya. Aquí Moisès es va acomiadar del seu poble camí a la terra promesa.

Dinar en un restaurant en ruta.

Continuació cap a PETRA a través de la ruta dels reis (de bellíssims paratges).

Sopar i allotjament a l'HOTEL MOVENPICK. 5*****.

Ubicat a 3 minuts a peu de l'entrada de Petra. Decoració d'estil arabesc. Piscina, terrassa panoràmica. Un dels millors hotels de Petra.

DIA 12è - PETRA

Dilluns 16 OCT

Desdejuni buffet.

Jornada completa dedicada a la visita de PETRA.

Creuarem el "siq" (canó de 1200 m. de longitud) amb alçària de 90m'i literalment espectacular. Finalitzat el "siq" apareix el monument més impressionant, el "Khazneh" o temple del Tresor, tallat en roca sòlida.

Passat el tresor tot és un espectacle: centenars de coves, temples, tombes reials, cambres funeràries, edificis públics, escales monumentals. Tot en color rosat. ÚNIC. No s'ho perdi.

Al migdia dinarem al Restaurant BASIN, sota arbres, en un ambient relaxat, ubicat enmig de Pedra.

Sopar i allotjament a l'hotel.

DIA 13è -PETRA – WADI RUM

Dimarts 17 OCT

Desdejuni buffet, generós com sempre.

Baixarem al desert descrit per Lawrence d'Aràbia com " Enorme, ressonant, diví". Entrarem a WADI RUM un dels deserts més anomenats però menys coneguts. La gran majoria dels seus visitants a penes ho palpen. Ens hem proposat donar a conèixer espais que pràcticament estan reservats al món beduí.

Enfilem la pedregosa ruta que ens deixarà a les portes del poble beduí de Rum.

El dinar serà en el REST HOUSE , sobre taules de fusta i sostre de canyís, sense més complements , això sí, degustarem un saborós dinar a base de xai. N' es obligat.

Seguirem el costum beduïna i farem un passeig en camell, durant una hora. El muntar i baixar-ne de l'animal és un "cop" però cal viure-ho, el altres, el passeig, serà bufar i fer ampolles. Cada camell portarà el seu cameller.

Un altre no te espera per relaxar-nos i enllaçar , en jeeps beduins, dues hores per l'interior del desert. Dunes i zones rocoses és la combinació que gaudirem. Pujar a una duna i deixar-se caure rodant és una experiència. El desert ens recorda el paisatge lunar amb continus canvis de color.

En caure el sol i entrada la nit gaudirem d'un sopar exòtic enmig del desert, en un ambient beduí, amenitzat per música de flauta.

El campament serà exclusiu. Ens allotjarem en una haima beduïna. Els sanitaris es muntaran exclusivament per a nosaltres.

DIA 14è - WADI RUM – MAR MORT

Dimecres 18 OCT

Desdejuni en la jaima.

Sortida en direcció al Mar Mort.

Arribada i acomodació a l'Hotel Movenpick 5*****. Dinar.

Aquest hotel, pertanyent a la prestigiosa cadena hotelera Movenpick, aquest situat en un entorn envejable i tranquil. Els beneficis terapèutics que ofereixen els elements naturals que envolten l'hotel, ajudaran a fer que la seva estancia sigui encara més agradable i relaxant. Decorat amb un toc oriental, l'hotel disposa de 340 habitacions equipades amb aire condicionat, bany completament equipat, TV per cable, telèfon, eixugador, mini bar…

Tarda lliure per gaudir d'un bany al Mar Mort i de les instal·lacions balneàries de l'hotel.

Sopar i allotjament a l'hotel.

DIA 15è - MAR MORT – AMMAN - BARCELONA

Dijous 19 OCT

Desdejuni buffet.

A una hora convenient s'efecturà el trasllat fins a Amman.

Optem per visitar KHAN ZAMAN, una vila de comerç de principis del S. XX que s'ha transformat en un complex d'artesania amb petites botigues de cristall tallat, ceràmica, antiguitats, joies beduïnes, etc.

Dinar en un restaurant del complex.

Trasllat a l'aeroport per sortir a les 18,30 hs en vol regular de la Cia. Royal Jordanian, directe a Barcelona.

Arribada a les 22,30 hs i …………………………...



.……….. "FI DE VIATGE"

PREUS ORIENTATIUS PER PERSONA :

Grup de mínim 30 : ........................................ 2.732 €

Grup de mínim 40 : ........................................ 2.637 €

Suplement Individual : …................................... 490 €

EL NOSTRE PREU INCLOU:

· Avió línia regular, classe turista. Cia. Aèria ROYAL AIR JORDANIAN :

Barcelona - AMMAN - Barcelona.

· Taxes aèries a data actual.

· Taxes aèries d'increment carburant a data actual.

· Guia "tur conductor" professional de VIATGES MAGISTER des de Barcelona.

· Autocar privat, amb guies locals de parla hispana i entrades.

· Passeig en camell + excursió en 4x4 pel desert.

· Pensió completa tal com indica d'itinerari.

· Aigua mineral (0,50 l. per persona) en esmorzars i sopars.

· 13 nits d'allotjament basant-se en els hotels següents :

Hotel CHAM PALMYRA PALACE. 5*****. Palmyra.

Hotel 4**** a determinar a Alep.

Hotel CHAM PALACE. 5*****. Damasc

Hotel Crown Plaça. 5*****. Amman.

Hotel Movenpick 5*****. Petra.

JAIMA BEDUÏNA. Privada . Wadi Rum.

Hotel Movenpick Dead Sigui. 5*****. Mar Mort.

· Allotjament en base habitacions dobles amb bany o dutxa.

· Propines a maleters, cambrers, xofers, etc.

· Seguro d'assistència en viatge.

· Taxes de frontera jordà – sirianes a data actual.

· Visat Jordània + Visat Siriana.

EL NOSTRE PREU NO INCLOU:

· Extres als hotels: begudes, bugaderia, telèfons, etc.

· Serveis no indicats en l'itinerari : propines guies, donatius en esglésies, etc.

· Assegurança de cancel·lació (s'adjunta informació pòlissa)

IMPORTANT :

· Pressupost calculat segons cotització divises a data actual (1 EURO = 1,22 USD.) Qualsevol variació afectaria el nostre preu.

· Horaris de vols subjectes a canvis. La Cia. aèria es reserva el dret de modificar els seus horaris. L'ordre de visites pot ser modificat sense alterar el seu contingut.

· Pressupost basat en disponibilitat de places AÈRIES i HOTELERES en el moment de formalitzar la reserva. NO s'ha efectuat cap reserva.

· Recomanem contractar un assegurança especial de cancel·lació de viatge (consultar pòlissa).

· Per participar en aquest viatge és imprescindible PASSAPORT sense segells de l'estat d'irreal. El passaport no pot caducar abans del 20 Abril 2007.

Barcelona, 19 Abril 2005.